☰ menú
 



Sentint per primera vegada l’olor dels til·lers llorits

Aroma dels til·lers florits, ben nova i dolça
per mi! No desvetllaves cap mica de record.
El passat no traspua en aquesta ombra d’or:
      només viu el teu somni, arbreda dolça.

És lluny el bostre bleix, roses, glicines bables,
       tan ple de mi, tan càlid de secrets.
Tu, perfum sense ahir, com d’oblit m’abrigaves,
entre aquests arbres tendres i dolçament abstrets.



De: Antologia poètica: homenatge al poeta
en el seus vuitanta anys


MARIÀ MANENT




regresar