Poemes amb la veu del poeta    
    Editora del fonograma:    
    Edigsa    
por Marià Manent    

    Este poema forma parte del acervo de la audiovideoteca
    de Palabra Virtual

(Rarogne, Valais)

Reposes en l’extrem
cementiri, damunt la roca fosca,
amb l’heura muntanyana, que no tem
el gebre del febrer. Tens una creu ben tosca,
de fossar de pastors i camperols,
i cenyeix el teu clos una pedra corcada
com les arques de núvia. Neus i sols
han fet grisa la creu, amb color de boirada.
Però en la teva tomba hi ha una mica d’urc:
un escut cisellat, una mica de faula
de l’Àustria antiga, coronant el burg
solitari i extrem de la teva paraula.

Ací reposa el front que s’inclinà sovint
al silenci i a l’ombra;
i quan el vent dels Alps la neu escombra
damunt l’herbeta morta, els camperols, venint
de les vinyes, on tenen els ceps forma de lira,
no saben que s’amaga sota la creu el blau
i la por dels teus ulls d’infant, i que sospira
l’heura sobre el teu cor que ignorava la pau.



De: Antologia poètica: homenatge al poeta
en el seus vuitanta anys

MARIÀ MANENT