Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m he donat, Senyor, i el cor que s hi mou sempre... i temo tant la mort! ¿Amb quins altres sentits me l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes...