☰ men
 
palabra virtual

Poetes catalans contemporanis    
    Editora del fonograma:    
    Aguilar. La palabra.    
por Nria Espert    

    Este poema forma parte del acervo de la audiovideoteca
    de Palabra Virtual

Nit de primavera


Aire de maig, no diguis res,
que el sorprendrem tot duna;
la meva m li obre el balc:
Oh, quina olor de lluna!

Tota la saba del jard
sha tornat flor i espera;
linfant no ho gosa destriar
ni sap que s primavera.

Mare, quin s aquest ocell
que tan bonic refila?
Cap altre al mn nhi pot haver!
i en coneix una pila.

I aquesta lluna que no es mou,
per qu s avui tan blanca?
Jo gaireb no li responc
Oh, quina olor a la branca!

I calla el dol, tot pensament
deixant a la deriva,
mentre sesborra del seu mn
la coloraina viva

de tot un dia ben curull:
(passen els jocs en dansa...
el llibre nou ple de tresors...
lamic que va allunyant-se...).

I en la clausura dels sentits
tot es rendeix, satura
i lentament es va adormint
amb una pau segura.



De: Poesia a lescola



CLEMENTINA ARDERU






regresar