Poetes catalans contemporanis    
    Editora del fonograma:    
    Aguilar. La palabra.    
por Núria Espert    

    Este poema forma parte del acervo de la audiovideoteca
    de Palabra Virtual

Aire de maig, no diguis res,
que el sorprendrem tot d’una;
la meva mà li obre el balcó:
Oh, quina olor de lluna!

Tota la saba del jardí
s’ha tornat flor i espera;
l’infant no ho gosa destriar
ni sap que és primavera.

Mare, quin és aquest ocell
que tan bonic refila?
Cap altre al món n’hi pot haver!
—i en coneix una pila—.

I aquesta lluna que no es mou,
per què és avui tan blanca?
—Jo gairebé no li responc—
Oh, quina olor a la branca!

I calla el dolç, tot pensament
deixant a la deriva,
mentre s’esborra del seu món
la coloraina viva

de tot un dia ben curull:
(passen els jocs en dansa...
el llibre nou ple de tresors...
l’amic que va allunyant-se...).

I en la clausura dels sentits
tot es rendeix, s’atura
i lentament es va adormint
amb una pau segura.



De: Poesia a l’escola

CLEMENTINA ARDERÍU